Reacció educadors
El segon dia tothom estava una mica nerviós, suposo que també era el cansament de tota la setmana…
Vaig poder observar que els educadors saltaven a la mínima que els nens es portaven una mica malament. En l’espai d’assamblea ens vam passar tota quasi tota l’estona callats perquè segons l’educador els nens s’estaven portant malament, després durant l’estona que els nens fan els deures l’educadora no parava de cridar que calléssin, a la mínima que algun es despistava el renyàven (”si el nivell és massa alt per algun de vosaltres, ja sabeu on hi ha la porta !”, etc.), i durant l’activitat igual, una estoneta que tenen els nens per divertir-se es va fer etern.
Si que cal dir que els nens estàven una mica excitats però vaig trobar exagerada la reacció dels educadors, en comptes d’intentar reconduïr la situació d’alguna altre manera, paràven l’activitat a la mínima, no paràven de cridar,…
Aquests nens necessiten uns límits i unes normes, però recòrrer als crits molt ràpidament crec que els pot confondre i no distingir quan una cosa és més greu que una altre per exemple, ja que la reacció dels educadors serà la mateixa.
Crec que s’ha d’intentar tenir una mica més de paciència, tenir clar que són nens i que és casi impossible que estiguin callats, asseguts i atents una hora seguida (quan porten ja 8 hores tancats a l’escola).
