què fem?
Ahir a les pràctiques els educadors estaven comentant el cas d’una nena del centre. Resulta que hi ha rumors de que aquesta nena, de 12 anys, podria estar embarassada. Els educadors havien de decidir què fer per no esperar més, alguns deien de fer-li el “predictor” però es va decidir que no era una bona opció perquè no es pot fer sense consentiment dels pares i pot ser que després hi haguéssin conseqüències pels educadors.
Al final van decidir que es posarien en contacte amb els Serveis socials i Centres de planificació familiar per assessorar-se de com s’havia de fer, quins passos havien de seguir per tal de que la situació sigui el millor possible tant per la nena com per als educadors. Jo crec que el primer que s’hauria de fer es parlar amb aquesta nena seriosament, que la seva educadora se l’emportés a un lloc tranquil i parlés amb ella, fer-li entendre que la situació pot tenir conseqüències greus i no es pot prendre de broma. Els educadors s’han implicat amb aquest tema, encara que la nena ho negui, “antes prevenir que curar“. Ja veurem com acaba…
Hi havia dos educadores que deien que no es podia esperar més, elles volien fer-li la prova el més aviat possible. Crec que això podia ser un dilema ètic, ja que a vegades has de frenar-te allò que faries per a prevenir problemes futurs, has de seguir els passos corresponents (burocràtics) i esperar a fer el que pots fer.
Bé, explico una mica com està el tema de la noia suposadament embarassada. Quan pregunto als educadors sobre el tema sembla com si despistéssin una mica, però bé, la veritat és que ara han organitzat una sèrie de xerrades sobre sexualitat pel grup dels joves. Ho faran separant nois i noies perquè creuen que així la cosa funcionarà millor. Volen trencar amb tots els tabus i les llegendes sobre sexualitat, resoldre dubtes i informar una mica més profundament sobre el tema, els riscs, etc.
Penso que és bo que es facin aquestes xerrades, a més, les faran els educadors mateixos, és a dir persones que senten properes i amb confiança, no un extrany que els ve a explicar com es posa un preservatiu! D’aquest manera els nois i noies podran consultar el que vulguin amb més facilitat, a més també han fet una papers anònims on cadascú a posat les preguntes que té i l’educadora intentarà resoldre, etc.
Enric ha dit,
Abril 4, 2008 a 8:30 am
Elena, crec que estas utilitzant molt bé el recurs del diari amb el bloc.
El casq ue planteges con a dilema ètic realment ho és. Acaba d’observar com evoluciona i pots presentar-lo al seminari per a la seva valoració.
maria ha dit,
Abril 12, 2008 a 9:16 pm
Mmmmmmmmmmm que dir sobre aquest tema…la veritat és que és difícil actuar en un cas així, però el que està clar és que no ens podem quedar de braços plegats. Em sembla que ja t’ho vaig comentar, però imagino que si jo em trobés en aquesta situació trucaria a la família i els diria que com a educadora del centre on va la seva filla, crec que caldria que fes una visita al ginecóleg ja que li ha vingut la primera menstruació i és important que la visitin, i si em posesin pegues els diria que ja l’acompnyo jo, que m’encarrego de demanar hora…el que calgui… I així sortim de dubtes!! No sé si funcionaria però no està de menys intentar-ho…
mistinguet ha dit,
Abril 29, 2008 a 8:52 am
Ostres és un tema molt complicat, però l’ equip`d’ educadors i la direcció ha de fer alguna cosa, el què..
No sé com actuaria jo, però intentaria parlar amb ella, o inclús amb la familia.
Però d’ alguna manera com més informal, i guanyant-me la confiança per aclarir si és un rumor o no.
I intentaria estar atenta a possibles canvis físics o de comportament. Però està clar que no pot passar gaire temps.
eL TEMA DEL PREDICTOR… no crec que es pugui fer… si no és amb el seu consentiment.
Crec que el que diu la Maria… està molt bé… una revisió ginecològica…