Colònies
Els nenes del centre van marxar de colònies 2 dies. La setmana abans els educadors els van explicar què farien, els preguntaven qui hi aniria, etc.
La M. va començar a explicar al grup dels petits que els que volguéssin anirien de colònies, i em va sobtar que la primera pregunta que van fer els nens va ser: “cuanto vale? Alguns nenes deien que depen del que costés anar de colònies hi podrien anar o no, els seus pares no els deixarien. La veritat és que no m’esperava que nens tant petits siguèssin consciens d’això, o si més no siguès el primer que pensen quan se’ls explica que podran marxar de colònies. Està clar que comparat amb els nens de l’escola on treballo aquests nens sembla que siguin més conscients de certes coses de la realitat (per les circumstàncies, clar). Altres nens les primeres preguntes que fan són si es podràn banyar, jugar,….i no quan val anar de colònies!
Quan les circumstàncies ho demanen cal tocar de peus a terra abans de somiar…
