Concert
Els educadors del grup de joves estaven molt contents de com havia anat el dia. Van proposar als nois i noies d’organitzar un “concertillu” durant la festa major del barri. Ells s’encarregarien de buscar grups, activitats, etc. Es veu que van respondre molt bé, fins i tot els educadors estaven sorpresos, ja pensaven on posarien l’escenari, què farien si plovia, en el cartell… Una educadora deia, “Ni yo habia pensado en todo esto!!”.
Això demostra que si les activitats que organitzes les fas pensant amb els nois i noies, coneixent com són i què els hi agrada, sembla que funcionen i fan que ells mateixos vulguin formar part del projecte.
Ara calia contactar amb la comissió de festes, amb l’Ajuntament per si podien aconseguir alguna subvenció,… Però el J. em va explicar que l’ajuntament havia invertit en el barri uns diners per a la seva recuperació i que una part d’aquests diners havien anat al centre, és a dir que els gestionava el director, i que els educadors havien parlat amb el director i els havia dit que el centre posaria els diners si calia.
què fem?
Ahir a les pràctiques els educadors estaven comentant el cas d’una nena del centre. Resulta que hi ha rumors de que aquesta nena, de 12 anys, podria estar embarassada. Els educadors havien de decidir què fer per no esperar més, alguns deien de fer-li el “predictor” però es va decidir que no era una bona opció perquè no es pot fer sense consentiment dels pares i pot ser que després hi haguéssin conseqüències pels educadors.
Al final van decidir que es posarien en contacte amb els Serveis socials i Centres de planificació familiar per assessorar-se de com s’havia de fer, quins passos havien de seguir per tal de que la situació sigui el millor possible tant per la nena com per als educadors. Jo crec que el primer que s’hauria de fer es parlar amb aquesta nena seriosament, que la seva educadora se l’emportés a un lloc tranquil i parlés amb ella, fer-li entendre que la situació pot tenir conseqüències greus i no es pot prendre de broma. Els educadors s’han implicat amb aquest tema, encara que la nena ho negui, “antes prevenir que curar“. Ja veurem com acaba…
Hi havia dos educadores que deien que no es podia esperar més, elles volien fer-li la prova el més aviat possible. Crec que això podia ser un dilema ètic, ja que a vegades has de frenar-te allò que faries per a prevenir problemes futurs, has de seguir els passos corresponents (burocràtics) i esperar a fer el que pots fer.
Bé, explico una mica com està el tema de la noia suposadament embarassada. Quan pregunto als educadors sobre el tema sembla com si despistéssin una mica, però bé, la veritat és que ara han organitzat una sèrie de xerrades sobre sexualitat pel grup dels joves. Ho faran separant nois i noies perquè creuen que així la cosa funcionarà millor. Volen trencar amb tots els tabus i les llegendes sobre sexualitat, resoldre dubtes i informar una mica més profundament sobre el tema, els riscs, etc.
Penso que és bo que es facin aquestes xerrades, a més, les faran els educadors mateixos, és a dir persones que senten properes i amb confiança, no un extrany que els ve a explicar com es posa un preservatiu! D’aquest manera els nois i noies podran consultar el que vulguin amb més facilitat, a més també han fet una papers anònims on cadascú a posat les preguntes que té i l’educadora intentarà resoldre, etc.
Reacció educadors
El segon dia tothom estava una mica nerviós, suposo que també era el cansament de tota la setmana…
Vaig poder observar que els educadors saltaven a la mínima que els nens es portaven una mica malament. En l’espai d’assamblea ens vam passar tota quasi tota l’estona callats perquè segons l’educador els nens s’estaven portant malament, després durant l’estona que els nens fan els deures l’educadora no parava de cridar que calléssin, a la mínima que algun es despistava el renyàven (“si el nivell és massa alt per algun de vosaltres, ja sabeu on hi ha la porta !”, etc.), i durant l’activitat igual, una estoneta que tenen els nens per divertir-se es va fer etern.
Si que cal dir que els nens estàven una mica excitats però vaig trobar exagerada la reacció dels educadors, en comptes d’intentar reconduïr la situació d’alguna altre manera, paràven l’activitat a la mínima, no paràven de cridar,…
Aquests nens necessiten uns límits i unes normes, però recòrrer als crits molt ràpidament crec que els pot confondre i no distingir quan una cosa és més greu que una altre per exemple, ja que la reacció dels educadors serà la mateixa.
Crec que s’ha d’intentar tenir una mica més de paciència, tenir clar que són nens i que és casi impossible que estiguin callats, asseguts i atents una hora seguida (quan porten ja 8 hores tancats a l’escola).
