Colònies
Els nenes del centre van marxar de colònies 2 dies. La setmana abans els educadors els van explicar què farien, els preguntaven qui hi aniria, etc.
La M. va començar a explicar al grup dels petits que els que volguéssin anirien de colònies, i em va sobtar que la primera pregunta que van fer els nens va ser: “cuanto vale? Alguns nenes deien que depen del que costés anar de colònies hi podrien anar o no, els seus pares no els deixarien. La veritat és que no m’esperava que nens tant petits siguèssin consciens d’això, o si més no siguès el primer que pensen quan se’ls explica que podran marxar de colònies. Està clar que comparat amb els nens de l’escola on treballo aquests nens sembla que siguin més conscients de certes coses de la realitat (per les circumstàncies, clar). Altres nens les primeres preguntes que fan són si es podràn banyar, jugar,….i no quan val anar de colònies!
Quan les circumstàncies ho demanen cal tocar de peus a terra abans de somiar…
què fem?
Ahir a les pràctiques els educadors estaven comentant el cas d’una nena del centre. Resulta que hi ha rumors de que aquesta nena, de 12 anys, podria estar embarassada. Els educadors havien de decidir què fer per no esperar més, alguns deien de fer-li el “predictor” però es va decidir que no era una bona opció perquè no es pot fer sense consentiment dels pares i pot ser que després hi haguéssin conseqüències pels educadors.
Al final van decidir que es posarien en contacte amb els Serveis socials i Centres de planificació familiar per assessorar-se de com s’havia de fer, quins passos havien de seguir per tal de que la situació sigui el millor possible tant per la nena com per als educadors. Jo crec que el primer que s’hauria de fer es parlar amb aquesta nena seriosament, que la seva educadora se l’emportés a un lloc tranquil i parlés amb ella, fer-li entendre que la situació pot tenir conseqüències greus i no es pot prendre de broma. Els educadors s’han implicat amb aquest tema, encara que la nena ho negui, “antes prevenir que curar“. Ja veurem com acaba…
Hi havia dos educadores que deien que no es podia esperar més, elles volien fer-li la prova el més aviat possible. Crec que això podia ser un dilema ètic, ja que a vegades has de frenar-te allò que faries per a prevenir problemes futurs, has de seguir els passos corresponents (burocràtics) i esperar a fer el que pots fer.
Bé, explico una mica com està el tema de la noia suposadament embarassada. Quan pregunto als educadors sobre el tema sembla com si despistéssin una mica, però bé, la veritat és que ara han organitzat una sèrie de xerrades sobre sexualitat pel grup dels joves. Ho faran separant nois i noies perquè creuen que així la cosa funcionarà millor. Volen trencar amb tots els tabus i les llegendes sobre sexualitat, resoldre dubtes i informar una mica més profundament sobre el tema, els riscs, etc.
Penso que és bo que es facin aquestes xerrades, a més, les faran els educadors mateixos, és a dir persones que senten properes i amb confiança, no un extrany que els ve a explicar com es posa un preservatiu! D’aquest manera els nois i noies podran consultar el que vulguin amb més facilitat, a més també han fet una papers anònims on cadascú a posat les preguntes que té i l’educadora intentarà resoldre, etc.
El primer dia de pràctiques
El primer dia vaig arribar al centre molta estona abans, encara no el coneixi i no vaig calcular bé el temps, però millor abans que tard! encara que em vaig anar posant cada cop més nerviosa!
Estava bastant nerviosa, vaig entrar i de seguida vaig trobar la meva cap de pràctiques, que em va portar fins a la sala d’educadors on em va presentar a la resta d’educadors del centre. La veritat és que em va explicar molt bé tot el que era el centre, tenia molta predisposició a explicar-me tots els temes i resoldre els dubtes que tenia. Vam anar a un despatxet on em va fer algunes preguntes (amb quin grup volia estar, etc.) i em va fer un petit resum del centre, també em va donar el codi deontològic i alguns textos perquè em llegís.
Després em va ensenyar els espais del centre, era com una escola, les instal·lacions eren molt grans, tenien cuina, aules, pati, sala de jocs,… Em va sorpendre que totes les portes del centre estaven tancades amb clau i la L. em va dir que era perquè els nens no hi entréssin, no agaféssin res i aquestes coses.
Bé, a les 5 van anar arriban els nens, nosaltres els rebiem a la porta, anaven arribant al centre sols. Cada nen ja sabia on havia d’anar. Vaig estar amb els mitjans durant l’estona de pati i l’assamblea i després l’activitat la vaig fer amb el grup dels petits, és a dir que vaig tenir contacte amb dos grups, crec que ja no m’enrecordo de cap nom! A les 8 els nens van començar a marxar i els educadors es reunien fins a les 8:30h. per a comentar el dia.
El primer dia va anar bé, en algun moment em vaig sentir una miqueta perduda, sense saber què fer, quin era el meu paper encara que vaig estar quasi tota l’estona amb la cap de pràctiques. Bé, com a tot arreu es necessita un temps d’adaptació.
Fins a la propera!
