Colònies
Els nenes del centre van marxar de colònies 2 dies. La setmana abans els educadors els van explicar què farien, els preguntaven qui hi aniria, etc.
La M. va començar a explicar al grup dels petits que els que volguéssin anirien de colònies, i em va sobtar que la primera pregunta que van fer els nens va ser: “cuanto vale? Alguns nenes deien que depen del que costés anar de colònies hi podrien anar o no, els seus pares no els deixarien. La veritat és que no m’esperava que nens tant petits siguèssin consciens d’això, o si més no siguès el primer que pensen quan se’ls explica que podran marxar de colònies. Està clar que comparat amb els nens de l’escola on treballo aquests nens sembla que siguin més conscients de certes coses de la realitat (per les circumstàncies, clar). Altres nens les primeres preguntes que fan són si es podràn banyar, jugar,….i no quan val anar de colònies!
Quan les circumstàncies ho demanen cal tocar de peus a terra abans de somiar…
Concert
Els educadors del grup de joves estaven molt contents de com havia anat el dia. Van proposar als nois i noies d’organitzar un “concertillu” durant la festa major del barri. Ells s’encarregarien de buscar grups, activitats, etc. Es veu que van respondre molt bé, fins i tot els educadors estaven sorpresos, ja pensaven on posarien l’escenari, què farien si plovia, en el cartell… Una educadora deia, “Ni yo habia pensado en todo esto!!”.
Això demostra que si les activitats que organitzes les fas pensant amb els nois i noies, coneixent com són i què els hi agrada, sembla que funcionen i fan que ells mateixos vulguin formar part del projecte.
Ara calia contactar amb la comissió de festes, amb l’Ajuntament per si podien aconseguir alguna subvenció,… Però el J. em va explicar que l’ajuntament havia invertit en el barri uns diners per a la seva recuperació i que una part d’aquests diners havien anat al centre, és a dir que els gestionava el director, i que els educadors havien parlat amb el director i els havia dit que el centre posaria els diners si calia.
Els nens/-es
Quasi tots els nens del centre eren immigrants, també degut a les característiques del barri. Molts d’ells eren sudamericans, em van comentar que hi havia un porcentatge bastant alt de nens equatorians. Molts d’ells també estan al centre per la seves dificultats en l’aprenentatge, alguns venen derivats dels serveis del serveis socials, altres són d’educació especial, etc. Vaig observar molt més nens que nenes.
L’educadora em va explicar que els nens entren sempre voluntàriament al centre, em va dir “aquí no entra ningú que no vulgui, a la força”, però també em va dir que hi havia nens que al principi no volien, però després hi anaven un dia sols i llavors canviaven d’opinió.
Els nens tenien molt clares les normes del centre. Alguns dels nens eren molt “contestons”, tenien reaccions una mica violentes en un principi, però quan les educadores parlaven amb ells acabaven fent cas amb relativa facilitat.
Tos els nens partcipaven en les activitats que els educadors els proposaven, l’assamblea era un espai en que cadascun d’ells participava, fent els deures i en les activitats, suposo que és important que els grups siguin tant reduïts.
